Ewan Scott

[CONTROL DE SALUT DIF 5 = 6]

El turmell em crema i tinc unes fiblades de mal per tota la zona.

Faig un intent d'aixecar-me, però el turmell no vol aguantar el meu pes. Miro als altres i dic que no és res, que de seguida em passarà, per no preocupar-los més del compte.

Guardià

Al arribar a l'habitació de dalt, la del cementiri d'artefactes, Ben revòlver en mà apunta en totes direccions buscant la font don provenen els cops, que ara s’assenten encara més forts i clarament venen de la botiga o potser, de l'entrada.

Pete que estava allà assegut encara a la butaca s'aixeca esporuguit aixecant les mans en sentir-se amenaçat per l'arma d’en Cox.

- Sembla que estan picant a la porta d'entrada - diu en Pete, senyalant espantat en direcció a la botiga.

En Ben afirma amb el cap, es guarda l'arma al cinturó i comença a caminar cap a la porta d'entrada.

- Vine Ewan, anem a veure qui pot ser - diu prenent la iniciativa.

De cop i volta caminant seguint-lo, una increïble coïssor t'afecta al turmell i et fa frenar en sec. [CONTROL DE SALUT DIF 5] [EN CAS DE FALLAR-LO, OBTENIR RESULTAT D'1D6 +1]

En Ben se’n assabenta de que ja ningú el segueix i al girar-se et veu allà assegut al terra, tocant-te el turmell.

- Què t’ha passat? – Pregunta preocupat.

En Pete s'aixeca. - Estàs bé? - pregunta apropant-se a tu.

Al baixar-te una mica el mitjó pots veure la picada de l'escorpí que s'ha començat a inflar. Et fa un mal insuportable.

Ewan Scott

Pujo escales tan ràpid com em permeten els meus peus, tractant de no relliscar ni ensopegar. Em mantinc sempre darrera d'en Ben, ja que és ell qui va armat i no voldria pas estar davant d'ell en el moment d'haver de disparar. Un altre cop em va el cor a tres batecs per segon, i la saliva se m'espessa a la gola, barrejada amb el gust amarg de la bilis que encara roman a la meva boca.

Guardià

En Ben afirma amb el cap i caminant amb molt de compte de no trepitjar cap resta ni de embrutar-se amb la sang que hi ha per tot arreu, comença a buscar per l'habitació a la recerca del Trapezòedre. Tu també ho fas, esquivant trossos del cos de la víctima. Mires per tot arreu, però sense resultats.

En Ben de sobte et diu - Era n'Ibrahim Hadikah -. Al girar-te per mirar allà on es en Ben, pots comprovar que està mirant la cartera del cadàver que ha tret dels pantalons esgarrats que hi ha tirats pel terra, xops de sang. En Ben s'incorpora, et mira i diu - Aquí no hi ha res, ni el Trapezòedre ni res que pagui la pena. Millor que anem cap a dalt, sens deu haver escapat quelcom -.

En Ben camina en direcció a les escales, altre vegada a passes llargues per evitar embrutar-se els pantalons. Comença a pujar les escales de nou cap amunt i tu el segueixes de a prop. Quan esteu a mig camí, sentiu clarament uns cops molt forts però llunyans que venen de la part de la botiga.

Ewan Scott

Tracto de netejar-me una mica els llavis amb el meu mocador de seda. Observo la boirina, que no sé d'on coi deu haver sortit.

-Ben, tracta de tapar-te el nas, i així no ensumarem aquesta ferum a sofre. Busquem el Trapezòedre! Per aquest home ja no podem fer res. Millor que no el miris més -.

Intento no mirar el cadaver i camino per la sala a la recerca de l'objecte que veniem a buscar.

Guardià

La visió de l’horrible imatge del cadàver t’impressiona profundament, però aconsegueixes fer cor fort per mantenir-te alerta. Això si, al mirar-ho de més a prop et comencen a entrar basques. I amb el soroll que fa en Ben vomitant no pots evitar vomitar tu també en un costat. Tens l'estomac totalment regirat. Però el vomitar et fa sentir molt millor.

Ewan Scott

[CONTROL D'ESTABILITAT DIF 4+DESPESA 2 = 5] [CONTROL DE SALUT DIF 4 = 1]

Guardià

Al posar el peu al damunt del primer esglaó perds totalment l'equilibri a causa de la humitat. I et precipites escales a baix. [-4 PUNTS DE SALUT] En Ben baixa les escales corrent per ajudar-te a incorporar. - Estàs bé? - pregunta.

Al incorporar-te veus al davant teu un quadre grotesc. Els braços i cames d'un individu resten separats a cops i escampats per el soterrani. El cap i el tronc no son més que una massa purulenta de óssos triturats, carn i sang. Una espècie de boirina enganxosa s’estén per l'habitació i es respira un intens flaire a sofre.

[CONTROL D'ESTABILITAT DIF 4] [CONTROL DE SALUT DIF 4]

En Ben sembla marejat i s'apropa poc a poc a la paret de l'esquerra i comença a vomitar sorollosa i abundantment.

A l'habitació només hi ha una caixa buida a trossos i amb una estàtua arnada de Sant Jordi en una cantonada acompanyant el cadàver del desconegut individu. El terra és un mosaic d'aspecte romà que pel que et sembla és una imitació del segle XIX. L’escena del mosaic la reconeixes clarament, representa a Hermes, el pare de l'ocultisme i la alquímia.

Ewan Scott

[CONTROL D'ATLETISME DIF 5 + DESPESA 3: 4] [RESULTAT: 4]

Guardià

En Ben et segueix. Surts de l'habitació i obres la porta que resta per obrir. Al obrir-la, veus que hi ha un tram bastant llarg d'escales per baixar. Però i veus gràcies a un llum que hi ha encés al fons del tot. Sembla ser la llum del soterrani.

[CONTROL D'ATLETISME DIF 5] [EN CAS DE NO PASSAR-LO, ANOTAR RESULTAT D'1D6 -2]

Ewan Scott

- Res, Ben, no trobo res interessant - dic mentre penso que aquella caldera ens faria millor servei que les piranyes.- Anem al soterrani -.
 
Deixo tancada la caldera, em trec la roba de la mà i surto de la cambra. Aleshores vaig cap a la porta que va cap al soterrani.

Guardià

- D'acord, bona idea - respon en Ben, guardant-se el quadern a la butxaca interior de la jaqueta.

Al dirigir-te cap a la caldera ja comences a notar l'escalfor que desprèn. T'emboliques la mà amb una peça de roba que trobes dins de l'armari que en Ben ha deixat obert i et disposes a obrir la ferma porta de ferro de la caldera. Al obrir-la has d'apartar la mirada a causa del vapor calent que surt de l'interior. Veus un espai de més o menys un metre i mig de llarg, per un metre d'alt amb tot de llenya cremant. No hi veus res més que fusta i cendra. Al mirar un altre cop la porta, veus que té una petita obertura per mirar a l'interior.

Ewan Scott

-Així doncs, ja fa anys que el té. Per que després de tant temps ha decidit posar-ho a la venda? Guarda't el quadern, Ben, que així tindrem un petit inventari del que hi ha aqui -.

Vaig cap a la caldera. Vull obrir-la. Agafo una peça de roba de l'armari i me l'embolico a la mà per poder obrir la porta sense embrutar-me. Miro endins.

Guardià

Passes per l'arc de la cortina que t'ha obert en Ben i veus dues portes iguals, tancades ambdues. Et dirigeixes cap a la de l’esquerra i l’obres, en Ben es col•loca darrera teu revòlver en mà. - Ja no me’n refio de res - comenta quan el mires sorprès.

Al obrir la porta està tot fosc, però al obrir l'interruptor elèctric de la llum situat a la dreta del marc de la porta, pots veure perfectament l'habitació. És una habitació quadrada, dos grans llits estil Lluís XVI, un armari arnat i, contra la paret del fons, una colossal caldera són ho únic ressenyable de l'habitació.

-Has vist quina caldera? Té una porta quasi tan gran com la de entrada a l’habitació! – diu en Ben sorprès.

En Ben es guarda la pistola de nou al cinturó i entra primer per comprovar-ho tot. Directament es dirigeix en direcció a l'arnat armari i l'obra totalment, rebuscant en el seu interior. - Res, mantes, roba i... espera! Un petit quadern - en Ben agafa un gastat quadern de l'interior de l'armari i l'obra per guaitar-ne el contingut. - Són notes del negoci i preus d'objectes d'art. Suposo que seran els d'aquí fora. - diu - Mira! Trapezòedre Brillant. Estambul, Març 1927. Preu de Compra 300$ - exclama amb un to de triomf - és la darrera nota que va prendre -. Afegeix.

Ewan Scott

Passo, i giro cap a l'habitació de l'esquerra. Vull mirar, per la curiositat que em consumeix, quina mena d'habitació és.

Si no té cap interés, no m'hi penso aturar i aniré cap a la dreta.

Guardià

- Jo em quedaré aquí, no vull tornar a contemplar aquella horrorosa imatge - respon en Pete. - Hi ha dues portes al darrera de la cortina metàl·lica. La de la esquerra porta a una habitació i la de la dreta al soterrani -. Afegeix.

En Ben comença a caminar en direcció a la cortina i l'obra per facilitar-te el pas.

Ewan Scott

Em poso la jaqueta poc a poc, estic adolorit.

Miro en Pete, no crec que li faci gràcia tornar a l'habitació d'on havia sortit tan esporuguit abans.
 
-Vols esperar-nos aqui, Pete, o vens amb nosaltres? - li pregunto.
 
Sense esperar la seva resposta camino davant d'en Ben, en direcció a la següent cambra, amb pas ferm per no deixar-me vèncer per la por.

Guardià

En Ben el mou per posar-lo panxa amunt, al fer-ho, sense voler-ho el cap de l'individu pica fortament al terra, i la profunda ferida que té al cap comença a goteja una mica de sang al terra de manera continua. Tu comences a regirar-li totes les butxaques sense obtenir resultats. L'individu no portava res al damunt que l'identifiqués.

T'aixeques i li preguntes a en Pete per la il•luminació del soterrani.

- La casa sencera té llum elèctrica - contesta ràpidament.

- Doncs podríem anar a fer una ullada - afegeix en Cox mirant-te a tu. Al mateix temps que et passa la jaqueta perquè te la tornis a possar.

Ewan Scott

- Qui deu ser aquest desgraciat? - Em pregunto en veu alta.
M'ajupo al costat del cos. Em fastigueja la visió i em venen basques, però vull saber qui és, i li regiro les butxaques per veure si duia cartera o alguna mena d'identificació a sobre.

Estic una mica angoixat, tinc por que s'hagin sentit els trets i que algú pugui haver avisat a la policia. Ens podrien acusar d'assassins, si no poguessim demostrar que aquell home havia matat el botiguer i que ens estavem defenent. Però no vull pensar en això. En poca estona m'ha picat un escorpí, m'ha estat a punt de matar un home boig, i estic ben nerviós per tot plegat. Mil idees em passen pel cap, i una em tempta més que les altres, ficar l'assassí i el botiguer a la peixera de piranyes, i esborrar rastres. Després podria avisar a la policia i fer que retornessin tot els objectes robats als museus.

- Pete, hi ha prou llum on hi ha el botiguer o cal que porti una espelma? Vull anar-hi, necessito saber perque ha passat tot això... -

Guardià

En Ben et torna l'abraçada, però, per mantenir les formes conclou fent-te uns copets a l'esquena. Ja sembla més tranquil.

- No m'hauries de donar les gràcies amic meu, veure’t en perill és com si hi estigués jo mateix - afegeix.

Obra el seu revòlver, fa caure els dos casquets de bala usats al terra i la torna a tancar desant-se-la de nou al cinturó.

Al girar-te per mirar a en Pete, veus que ja treu el cap pel damunt de la butaca horroritzat.

- Era ell, sens dubte... - diu. - Aquest és l'home que estava destrossant el cos d'un individu allà abaix, al soterrani. - conclou.

Notes que algú et toca per darrera, i al girar-te, veus que és en Ben que t'està traient la jaqueta.

- Deixem veure't el cop Ewan - diu.

T’encares totalment cap a ell, en Ben deixa la teva jaqueta al damunt de les dues pedres que ha utilitzat de cobertura. T'obra la camisa i et mira el cop. Al veure-te'l veus la gravetat del traumatisme. Tens la part dreta del pit totalment morada. El blau es tan gran com una pilota de futbol. En Ben et guareix com pot massejant la part afectada i immobilitzant mínimament el braç perquè el puguis moure, però per que no se’t mogui sense voler-ho. El mateix fa examinant-te la mandíbula. [+6 PUNTS DE SALUT]

En Pete contempla de a prop el cos que hi ha estès al terra. El bassal ja ha deixat de créixer i la sang comença a coagular. Li posa els dits al coll durant uns segons. - És mort... - acaba dient. S'incorpora i torna a la butaca per deixar-se caure al damunt i expirar d'alleujament.

Ewan Scott

Deixo anar l'alé, d'alleugeriment. El cor em va tan frenètic que me'l sento bategar a la boca i darrera dels ulls. Deixo caure l'atiador a terra. No vull ni mirar cap al cos, i vaig cap al meu amic tractant de no tacar-me les sabates amb la sang escampada.

-Oh, Ben, mai podré agrair-te prou el que has fet! M'has salvat la vida, amic meu. - I l'abraço, sentint com encara tremola una mica. Molt pocs cops he abraçat al meu amic en vida, només en moments que realment ho precissaven, com quan va ser rebutjat per l'amor de la seva vida, o quan va morir un dels seus oncles predilectes. Aquesta abraçada és ben diferent. Li dec la vida a aquest home, que ha fet quelcom que jo mai voldria haver de fer...

Em maleeixo per haver deixat la meva pistola a casa, tant temps dedicat al camp de tir amb el meu nebot gran, i quan realment necessito l'arma, no la duc a sobre. Mentre abraço el meu amic, faig una ullada cap a en Pete per veure com es troba.

Guardià

L'home ja està a menys d'un metre de tu, tanques els ulls menys d'un segon per concentrar-te, prems els artells al voltant del atiador, gires l'esquena cap a la dreta, flexiones els braços i et passes l'atiador pel darrera del cap, prens aire i deixant-la anar li etzibes un cop al cap tant fort que li obres un trau profund al crani que va esquitxant sang.

El cop a fet molt soroll i l'home crida de dolor. La seva ràpida reacció és clavar-te un mastegot a la mandíbula que te la desplaça i et deixa estabornit. [-2 PUNTS DE SALUT]

De cop i volta sents un altre espetec i una fogonada, però ara molt més a prop. L'home que tens al davant, després d’haver-te colpejat s'atura, et mira amb els ulls molt oberts i pots observar que un fil de sang li comença a brollar de la boca. Cau en rodó i per fi a la cara, se li veu una clara sensació de pau. De l’esquena surt molta sang que taca el terra i comença a forma un bassal al voltant del cos. Aixeques la mirada i veus davant teu en Ben, amb el revòlver apuntant encara endavant i amb les mans tremolant de la tensió del moment. 

No havia matat mai a ningú...

Ewan Scott

[CONTROL D'ARMES DIF 3 + DESPESA 2: 4] [RESULTAT:5]

Guardià

La imatge de l'home carregant contra tu t'horroritza i necessites concentrar-te en qualsevol altre cosa per no defallir. [ESTALILITAT -3] Et concentres en el que has de fer, t'imagines que estàs com en George Herman Ruth a punt de fer un cop decisiu amb el bat. Això t'ajuda a ignorar la horrible imatge que tens davant teu. Separes els peus una mica fent retrocedir una mica la dreta per agafar impuls a l'hora de colpejar amb l'atiador.

[CONTROL D'ARMES DIF 3 + POSSIBLE DESPESA] [EN CAS D’ÈXIT OBTENIR RESULTAT D’1D6]

Ewan Scott

[CONTROL D’ESTABILITAT : 3]

Veig que aquell boig està cada cop més a prop meu. Estic tan tens que em faig mal a la mà d'apretar tan fort l'atiador. Em preparo per colpejar ben fort al cap a aquell energúmen en el moment en que el tingui a la distància suficient per no fallar. Agafo aire i em vaig movent a un cantó i altre sense moure els peus de lloc, com si estigués jugant a tenis, i esperés que el rival em llancés la pilota. Em concentro pensant en el meu batedor de baseball preferit, vull utilitzar l'atiador com si fos el bat més dur del món. Aleshores, quan veig que tinc l'oportunitat, carrego d'energia el meu braç i "batejo" amb totes les meves forces contra el boig.

Guardià

Hom s'alerta amb les teves paraules. - Però que las sentit? - Pregunta nerviós en Ben, que en un vist i no vist treu un revòlver del cinturó i es situa al darrera d'unes pedres enormes per utilitzar-les de cobertura. Sembla ser que no havia percebut el soroll fins que ho has comentat.

En Pete no sembla gaire disposat a barallar-se amb ningú. Així que gira la butaca en direcció a la cortina metàl•lica per utilitzar-la d'escut per possibles atacs.

Quan ràpidament fas una ullada a la xemeneia en busca de quelcom que es pugui emprar com a arma efectivament trobes un atiador de ferro ben ferm que pel que et sembla, serà perfecta per defendre't en cas d’haver-ho de fer.

Així que et prepares amb l'estri a la mà, el so de les passes s'atura, i tot seguit i amb una rapidesa inhumana, de la cortina apareix un home enorme amb el rostre desencaixat, vestit de manera senzilla però tacat de sang de dalt a baix. A la mà i dur un astrolabi totalment xop de sang coagulada i d'altres tipus de restes. De la boca li surt escuma i s’atansa cap a tu amb clares intencions d’atacar-te. A mig camí et llança l'astrolabi i t'impacta amb tanta violència al pit que et fa caure i perds per uns moments la respiració. [-5 PUNTS DE SALUT].

En Pete s'amaga al darrera de la butaca i resta immòbil.

Tot seguit un fort espetec et deixa mig sort, i et provoca un timbre a l’oïda durant mil•lèsimes de segon. En Cox ha realitzat un tir amb el seu revòlver que per uns moments a il•luminat tota l'habitació com un llampec i ha impactat al muscle de l'agressor fent-lo retrocedir del dolor. L'agressor ràpidament es toca el muscle per intentar parar l’hemorràgia que sembla ser important. Tot i així no para d'avançar en direcció on ets tu amb la cara encara més desencaixada que abans.

L'olor de la pólvora t'entra pel nas en respirar profundament a causa de la tensió del moment i t’omple el pit.  

[CONTROL D’ESTABILITAT DIF 4]

Ewan Scott

Em poso en alerta. Si és cert el que explicava aquell tal Pete, qui estava apropant-se on érem devia ser el psicòpata que havia vist aquell home.

- Ràpid, preparem-nos per si de cas! Si és un pertorbat, ves a saber que pot fer!- Xiuxiuejo als altres.

Faig una ullada fugaç cap a la xemeneia, on normalment la gent hi té eines per dominar el foc, buscant la típica pala de recollir cendres. Amb allò podria, com a mínim, estabornir una mica a qui em vulgués agredir.

Guardià

En Pete et correspon amb un lleu somriure de complicitat.

Mires la targeta i tot seguit te la deses a la butxaca interior de la jaqueta.

Al obrir la boca per preguntar-li les raons que l'han dut a entrar aquí, sents unes fortes passes que s'apropen des del fons de l'habitació. Sonen com si algú estigués pujant unes escales.

Ewan Scott

[CONTROL: 6]

Em quedo ben esgarrifat i un calfred em recorre en escoltar les seves explicacions. Miro en Ben, que suposo que està tan perplex com jo. Penso que el millor és anar a cridar la policia, però els peus se m'han quedat clavats a terra. Miro la tarjeta d'aquell individu. Està tova de la suor de les seves mans. Me la fico a la butxaca interior de la jaqueta.

Li mostro la mà esperant la seva premuda, com a senyal de confiança.

- Senyor Pete Tall Rain, calmi's, voldriem saber amb més detall que és el que està passant... -
Tracto de consolar aquell home, mentre li pregunto quina raó l'ha dut a entrar en aquesta botiga.

Guardià

En Ben es col•loca just al darrera teu com per donar-te suport en les teves paraules. Pots observar de reüll que en Cox es palpa la cintura.

L'home sense mirar-te inspira fort i deixa anar lentament l'aire per la boca. Tot seguit gira el cap i s’aixeca lentament. - Perdoneu - diu - Hi ha un malentès, em dic Pete, Pete Tall Rain - mentre ho diu, es treu una targeta de l'esmoquin que t'entrega. - He arribat a la botiga fa uns minuts llargs, i al trobar-la buida, he arribat fins a aquesta habitació. He sentit uns cops i he anat a comprovar de què es tractava, els cops m'han portat fins al soterrani on horroritzat he descobert a un individu totalment boig destrossant el cos del que semblava ser el propietari - Tot ho explica de manera totalment histriònica. Sembla molt nerviós i està totalment suat.

[FES UN CONTROL DE DIF 4]

Ewan Scott

Totes les habitacions que haviem vist des que haviem entrat eren prou estranyes, així que no esperava que el propietari ho fos menys. Vull ser amistós, tot i que per dins estic molt indignat amb aquella mena de comerciant lladregot. No dubto que quan surti d'allà el denunciaré, però primer de tot em vull informar de la peça que hem vingut a veure, que realment ens interessa tant com totes les coses que hi ha allà, però ja veniem amb aquesta finalitat.

Així doncs, vaig poc a poc cap a la butaca on s'està aquell home. En apropar-me em frego els ulls, el foc potser està massa viu pel meu gust. M'escuro el coll abans de parlar, tinc la boca seca i la gola em fa raspera.

- M'imagino que vosté és el Senyor Ibrahim Hadikah. Permeti que ens presentem. Sóc el senyor Scott, i el meu amic és el senyor Cox. Estem interessats en un article que vosté va anunciar al diari. L'agafem en un bon moment o voldria que tornessim en una altra ocasió? -.

Guardià

Baixes un curt tram d'escales fins a arribar a una gran sala il•luminada pàl•lidament per dues enormes candeleres i una xemeneia que hi ha al costat esquerra amb una gran butaca encarada al foc. Al fons de l'habitació hi ha un arc tapat amb una cortina metàl•lica que impedeix veure la resta de l'estança. L'habitació sembla ser un cementiri d'objectes d'art i relíquies, que estan col•locades com en un petit laberint al terra. I pel que pots comprovar a simple vista, la major part d'elles han estat robades de museus, botigues d'antiguitats i esglésies.

En Ben està mirant-ho tot apassionadament.

El primer que veus és un capitell persa, amb motius geomètrics. Deu tenir un gran valor.

En alçar la vista per contemplar de nou l'habitació, la cortina metàl•lica del fons s'agita bruscament, sorgint com un llamp un individu de pell morena i aspecte egipci, vestit amb un impecable esmoquin. Crida i gesticula en ho que sembla ser àrab fins que arriba a la butaca i s'hi desploma, al davant de la xemeneia. Pràcticament ni us ha mirat. I es queda allí assegut mirant el foc.

En Cox et mira sorprès aixecant els muscles i estirant les mans com no entenent res del que passa.

Ewan Scott

Hi vaig corrents, quasi ensopegant per la pressa i arribo on és ell.

Guardià

Ben baixa les mans i badocament es fa caure el barret del cap. Sua. S’eixuga el front amb la màniga. Sembla refer-se una mica, aixeca la mirada i sembla desorientat.

- No. Estic bé. Tranquil. No sé què m'ha passat. M'ha agafat com un atac d'angoixa. Aquesta casa es molt estranya... - Diu. - I aquests cops, em fan molta mala espina... -.

T'aixeques i vas directament en direcció a al porta petita. La obres poc a poc. Està completament fosca, però per la poca llum que i entra, pots deduir de que es tracte d'un brut i minúscul lavabo. Trobes l'interruptor i aconsegueixes obrir la llum. Està més brut del que semblava a les fosques. No hi ha cap tipus de finestra ni res que pugui afavorir el corrent d'aire. Al girar-te per tornar amb Ben, et topes de cara amb ell. - Estic bé, no pateixis, ja m'ha passat. - diu. - Va, busquem el propietari fem el que haguem de fer, i marxem d'aquí d'una vegada per totes -.

En Cox decidit va fins on es troba la gran porta i la obra sense dubtar. I per ho que pots veure, comença a baixar. Al passar uns segons, sents un crit. - Ostres, això és increïble! Baixa Ewan! -. Diu en Ben amb un to d'excitació a la veu.

Ewan Scott

Corro cap al meu amic, i el sacsejo una mica pels muscles. Estic realment preocupat de veure'l així, li agafo la cara i li miro els ulls.

- Ben! Ben! Que et passa? Vols que marxem? Vols que cerqui una aixeta i et porti aigua? -

Penso que estaria bé trobar una finestra perque passés una mica de corrent d'aire. Vaig cap a la porta petita, i em disposo a entreobrir-la.

Guardià

En Ben nerviós, comença a recollir com pot els trossos de vidre i en fa una pila per recollir-los més tard, alhora que amb els ulls va mirant de dalt a baix tota la habitació per detectar el mes lleu moviment.

- Tens raó, serà millor que els trobem abans de que aparegui el propietari - diu.

Comenceu a registrar-ho tot, en Ben mira al darrera dels prestatges i de les vitrines. Tu mires sota la taula holandesa i pel damunt de la catifa. De cop i volta, sents una punxada molt forta al turmell, en mirar-te’l hi veus un escorpí bastant gran amb el punxó de la cua clavat i retorçant-lo fent-lo girar. El dolor que sents es espantós, i et fa caure al terra. En Ben ho veu, i ràpidament amb dues passes llargues arriba a on ets i esclafa l'animal amb la sabata, s’ajup i t'extrau el punxó del turmell.

- Merda, quina mala sort. Estàs bé? - Pregunta en Ben.

La veritat es que més enllà de la coïssor que sents de la punxada no et sents pas malament. El dolor es relativament suportable. Saps que els escorpins quan més grans menys verinosos són, i aquest n'era molt de gran. Ara està aixafat al damunt de la autentica i preciosa catifa persa.

De cop i volta en Ben s'incorpora. – Mira’l - diu quasi xiuxiuejant mentre senyala cap a una prestatgeria on perfectament pots veure l’escorpí que resta passejant entre els llibres de la darrera fila. En Cox agafa una capseta de cartró dur que troba al damunt d'un prestatge, l’obra i buida el contingut sobra la taula del mig de l’habitació i lentament i amb molta cura el va atansant a l'animal que quasi immòbil espera fins que en Ben l'aconsegueix introduir dins ajudant-se amb la tapa de la capsa. La deixa al damunt de la taula i torna a agafar la jaqueta i el barret per posar-se’ls.

De cop i volta en Ben que caminava de nou cap a tu es paralitza amb el rostre desencaixat. - Has sentit això? - Et pregunta nerviós. Tu no sents res, però ara que t'ho ha comentat, si que et sembla sentir uns cops llunyans que provenen de l'altre banda de la porta gran del fondo de l'habitació. En Ben de sobta s'acosta a la prestatgeria i si recolza amb l’esquena estenent les mans. Té els ulls desorbitats i sembla que comença a suar. - Què està passaaant? - Pregunta, mentre es deixa caure poc a poc al terra on queda assegut amb les mans tapant-se el cap. Sembla presa d'un atac de pànic.

De sobte, deixes de sentir el so llunyà...

Ewan Scott

Em quedo congelat. No sols pel fet de saber que hi ha bestioles perilloses a prop meu, sino pel fet de tenir la certesa que el botiguer no ens tractaria gaire amablement en veure com li hem deixat la cambra,i com li hem alliberat uns animalons. I tot això sense que ens haguès donat permís per entrar fins allà!

- Òstres, Ben, quina n'hem feta! Més val que trobem les bestioles i les fiquem en alguna caixa, o que marxem cames ajudeu-me. Em fa vergonya presentar-me a l'amo del local havent-li fet aquest desastre. - Li dic a en Ben, bastant nerviós.

Immediatament m'ajupo i començo a mirar per terra aviam si trobo els bitxos.

Guardià

Al passar la mà pels gravats i al veure’ls de més a prop arribes a la conclusió de que no et diuen res. Deuen ser senzillament ornamentals. En aquest tipus de taules anomenades holandeses es molt corrent trobar-hi aquest tipus d'ornamentació.

Després de passar la mà per la taula, agafes un quants dels plecs per allí escampats i hi fas una ullada, pel que et sembla a simple vista, és que són uns plecs molt antics, i et sembla aberrant que algú els pugui tenir així tirats i amuntegats de mala manera. Obres un parell d'ells i pots comprovar que estan escrits ambdós en dues llengües que semblen ser l'alemany i el llatí.

De sobte sents un soroll al darrera teu, i et gires espantat, es en Ben, que examina llibre per llibre dels prestatges que hi ha per tot arreu i se li acaba de caure un de molt gros al terra. - Ho sento - diu amb un somriure a la cara, al mateix temps que recull el extens volum i el desa on era.

Deixes els plecs un altre cop al damunt de la taula i camines poc a poc en direcció a les vitrines del fons de la habitació. Caminant pel damunt de la preciosa catifa persa, te’n n'adones de que és un autèntic exemplar de voltants del segle XIX.

Al arribar al fons i observar de més a prop les figures exquisidament col•locades. De sobte t'emociones al comprovar de que es tracten de autèntiques figures hitites. La teva passió per l’arqueologia t'ha permès estudiar moltes cultures i la hitita es una d'elles. També coneguts com a hetites o hetets, foren una població d'origen indoeuropea que es va instal•lar a la regió central de la península d’Anatòlia a voltants dels segles XVIII i XII A.C. Quines peces tan increïbles, això hauria d'estar en un museu. I ara que hi fas memòria, no seran les que van ser robades farà un parell d'anys del Museu Nacional d'Art d'Estambul? En vas parlar molt del tema amb en Dr. Stevenson.

Et gires i veus en Ben estossegant. Acaba d'obrir un llibre que estava ple de pols.

- Quelcom interessant? - li preguntes

- Interessant? Aquí tot és interessant! - Agafa un llibre, el mira hi llegeix: Zubdat el Halab Fi Tarikh Halab, en àrab. Sembla ser de relats d'un historiador àrab - Deixa el llibre al seu lloc i n'agafa un altre. - Kara Bela Jodavendikiar, Ànonim, sembla estar en Turc, i no sabria dir de què tracta. - El deixa al costat i n'agafa el que segueix. - Ilmi Kiclam, Ilmi Hendese, de Kara Mustafà, segons posa del 1643, també sembla estar en turc, i pels esquemes i dibuixos que hi surten diria que tracta de geometria. - El deixa i et mira tot seguit. - Vols que segueixi? - Et pregunta amb un to retòric.

- De què són aquells pots de vidre? Hi arribes? - Preguntes.

- Doncs no ho sé, respon, avia’m... - Tot seguit es treu la jaqueta i la deixa al damunt de la taula holandesa juntament amb el barret. S'arremanga les mànigues, i comença a pujar per una de les escales de fusta que hi ha al costat del prestatge. Al arribar a dalt de tot estira la mà, però no hi arriba. Ho intenta un parell de vegades més, cada cop forçant més la seva posició, fins que sembla desesperar-se i prova a fer un petit saltiró per agafar-ne un. Ho prova i no hi arriba, perd una mica l'equilibri i es recolza sobra el prestatge que cedeix una mica i balla endavant i al darrera. Per un moment et sembla que caurà al terra, però s'estabilitza gràcies a que Ben l'agafa per parar-lo, però de cop ambdós pots de vidre, a causa de la brusquedat amb la que en Cox a aturat el prestatge cauen a terra i es peten. El vidre s’esmicola per tot arreu i fa un soroll espantós. En Cox es posa les mans al cap i de cop i volta, fot un crit. - Ewan, no estaven vuits! M'ha sembla veure-hi quelcom viu que es movia i que al caure al terra s'ha anat corrents al darrera del prestatge! - en Ben baixa de l'escala de fusta poc a poc i comença a mirar per tot arreu. - Semblaven, semblaven, com... escorpins? No sé, eren negres i tenien una cua com aixecada... -.

Ewan Scott

M'apropo a la taula i paso la mà pels gravats. Són formes perfectament dibuixades, i em pregunto si tenen algun significat o si són només ornamentals.

Tafanejo els plecs, que deuen haver estat entre les mans del bebedor de menta fa poc.
La catifa del terra fa que els meus pasos siguin suaus i silenciosos, i penso que quan torni a casa passaré per la botiga de teles i catifes de prop de casa d'en Jeremy, i compraré una gran catifa del mateix estil per la saleta d'estar. La que tinc és petita i ja està massa vella i la puc utilitzar al rebedor.

Camino fins la vitrina i em fixo en les figuretes. Sens dubte, qui viu allà és un col·leccionista acurat.
Estant allà em ve una sensació estranya, no gaire agradable. Tinc ganes de trobar i conèixer al botiguer, i al mateix temps estic desitjant sortir d'aquell lloc.

En Ben continua mirant els llibres dels prestatges.
-Alguna cosa interessant? -li pregunto- De que són aquells pots de vidre? Hi arribes? -

[CONTROL D'ESTABILITAT= 6]

Guardià

Ben et somriu, sembla entendre perfectament les teves intencions. Obra la porta batent poc a poc i de sobte, s’estreny momentàniament sorprès. Fas una passa per acostar-te a ell, i de sobte sens com una fuetada elèctrica per tot el teu cos que en dècimes de segons desapareix. Ben et mira estranyat, l’habitació que s'obra davant vostre està totalment a les fosques, Cox allarga el braç palpant el costat esquerra del marc de la porta sense resultat, prova amb el dret i de sobte s'obre el llum.

L'habitació pel que sembla és una biblioteca, està totalment rodejada de prestatges que arriben fins al sostre farcits de llibres. Hi ha dues escales de fusta per accedir als que estan més amunt. Al damunt d'un dels prestatges hi ha ho que semblen ser dos pots de vidre.

Al centre hi ha una taula holandesa amb gravats geomètrics hexagonals. Al damunt s’amuntonen una sèrie de plecs desordenats. També podeu veure una ampolla de menta i una copa totalment plena al costat.

El terra està adornat amb una catifa persa.

En unes vitrines als costats d’una gran porta tancada que hi ha al fons hi ha una col•lecció de petites figures.

I al fons a l'esquerra hi ha una porta més petita, també tancada.

Els objectes de l'habitació i el mateix aire que us rodeja semblen infectats per un invisible influx malaltís. Tot plegat et recorda a aquells llibres ocultistes que vas llegir fa temps, sembla que la casa estigui magnetitzada per la presència d'un esperit. Si més no, això es el que et sembla. [FES UN CONTROL D’ESTABILITAT DIF=4].

En Ben comença a mirar-s’ho tot, ho primer que va a examinar son els llibres dels prestatges. Sembla despreocupat.

Ewan Scott

Per un moment estic a punt de dir-li que hi vagi ell si en té ganes, allà dins, i que no m'agradaria que l'amo d'aquell lloc ens fes fora a puntades de peu per l'intromissió.
Però penso que qui va posar l'anunci al diari ha de tenir algun interés en rebre clients. I si ell no sortia a rebre'ns, bé hauriem de fer quelcom per trobar-lo, ja que hi érem...

- D'acord, amic Benjamin, entrem-hi. Passa-hi tu primer, si vols. -

I em poso darrera d'ell fent un gest amb les mans de deixar-li via lliure, somrient entremaliadament. Penso que si el botiguer és una persona de pocs amics, millor que tracti primer amb en Ben, que té més facilitat per la paraula.

Guardià

Només apropar-te una mica més a la peixera se't esvaeixen tots els dubtes; són piranyes i deuen haver-hi unes vuit. Els colors que veies de lluny eren dels reflexos dels seus platejats lloms i de les seves vermelloses panxes. La peixera, per ho que pots veure amb la llum de que disposes, està prou neta i ben cuidada.

Després de mirar una estona les piranyes com venen i van camines per l'estança fins a la paret més llunyana, al costat de les portes batents, i proves de mirar de més a prop els quadres penjats.

En Cox es queda fascinat mirant les piranyes, li encanten els animals i sent especial fascinació per els marins.

Els quadres no et sonen ni et diuen res, però semblen ser d'estil asiàtic. Alguns d'ells mostren uns ancians enterrant boca a baix una dona despullada.

De sobte sents Cox parlar, i a tu t'entra un esglai perquè estaves totalment capficat en el reconeixement dels quadres. – Mira, mira, s'ataquen entre elles! - Diu, mentre amb el dit senyala l'interior de la peixera. De lluny pots observar que es un comportament normal, res anormal en aquesta classe d'animals.

Camines poc a poc i mirant-ho tot de dalt a baix, i et deixes caure suaument al sofà, es molt còmode i confortable, de pell marró i no està gens gastat, però tampoc nou de trinca. Agafes la copa, n'olores el contingut i l'olor t'és familiar, però no sabries descriure-la, i molt menys identificar-la.

En Cox et mira, s'apropa, et demana la copa, i n’ensuma també el contingut. - Sense cap mena de dubte, és menta. – Diu. Deixa un altre vegada la copa i camina cap als quadres per fer-hi també una ullada.

Et comences a impacientar, a part de la foscor i l'estat en el que es trobava la façana de l'edifici, no sents cap soroll ni senyals de que hi hagi ningú. Per fer temps, mires les revistes que tens al costat, al damunt la taula de coure. Son dues velles revistes una del National Geographic i l'altre de Photoplay.

En Cox es gira després d’haver estat una bona estona contemplant els quadres i diu: - Quin gust més estrany té aquesta gent. Millor que fem quelcom, no? Aquí no sembla que hi hagi ningú, potser podríem fer una ullada allà dins. Si ens topem amb algú, sempre podem dir que estàvem buscant l'amo. -

Ewan Scott

Observo la sala amb curiositat. L'estranya decoració no deixa indiferent. Em pregunto quina mena de peixos deuen ser aquells que neden dins la gran peixera, i penso que qui en té cura deu ser algú molt atent a ells, ja que aquests animalons solen ser fràgils. Recordo que de petit vaig tenir una petita peixera rodona amb peixos taronjes, d'inflades galtes, que feien una pudor insofrible un cop començaven a surar. Es morien tan fàcilment!

Em crida l'atenció la col·leció de quadres penjats a la sala. Em sona l'estil, però no n'estic segur de coneixe'ls...Mentre hi cavil·lo,m'assec al sofà. Observo aquella copa. No sé el que haurà contingut en un passat, però el seu tuf em fa arrufar el nas.

Penso que en qualsevol moment apareixerà el botiguer, però per si triga gaire remeno les revistes, buscant-ne una que m'interessi.

Guardià

Un molt mal pressentiment t'impedeix baixar cap a baix. En Ben et mira i et pregunta què et passa, però no pots respondre. Perds una mica l'equilibri i t'has d'ajudar de la mà, recolzant-la al marc de la porta per no caure. Al cap d'uns segons se’t passa. 

En Cox et mira estranyat. - Deu ser de tantes hores de viatge. Au va, segueix endavant. -

Ja a l'interior, baixant un tram d'escales i gràcies a la poca llum que es filtra per la porta d'entrada, et permet entrar a una petita sala i descobrir l'estrany mostrador de la botiga: una immensa peixera habilitada per a tal ús, amb peixets de colors a l'interior. També crida l'atenció un còmode sofà, acompanyat d'una tauleta de coure en el que apilats al damunt hi ha velles revistes i una copa amb un fètid pòsit verd. Al fons, al costat d'una porta de doble batent tancada, hi ha una col•lecció de quadres.

Ewan Scott

[CONTROL D'ESTABILITAT = 2]

2 d'Octubre 1932

En Ben afirma amb el cap i s'apropa posant-se darrera teu. La porta s'obra amb un cruixit, de sobte una corrent d'aire fred et posa els pels de punts. [Fes un Control d'Estabilitat] No si veu res dins, es molt fosc, únicament veus unes escales que baixen i una entrada fosca sense cap porta que dona a una altre habitació.

Ewan Scott

- Potser si, potser el botiguer és dur d'oïda... - li responc - No hem fet tot aquest viatge per anar-nos amb les mans buides -

Estiro el braç una mica per arronsar la maniga amunt i poder veure l'hora al rellotge de polsera que vaig heretar de l'avi George. Una goteta de pluja s'estavella contra el vidre del rellotge i llisca cap a terra. Entrar a la botiga serà la millor forma d'aixoplugar-se, com a mínim, fins que haguem de marxar.

Poso la mà al pany per obrir la porta.

Guardià

Passeu una bona estona esperant sense que hi hagi cap resposta. Ben comença a impacientar-se, i no para de caminar carreró amunt, carreró avall amb les mans al darrera, i de tant en tant posant-se el barret bé de manera compulsiva.
Comença a plovisquejar, en Ben s'apropa a tu i et diu.

- Ei, potser que hi entrem, no? -

Ewan Scott

Em miro el meu amic i després torno a mirar aquell indret. Dubto un instant. No m'agrada gens aquell carreró tan fosc, i encara menys la pinta d'aquell local. Però la curiositat m'empeny cap a ell. M'apropo a la porta i faig el gest d'anar a picar. Miro a en Ben i ell assenteix animant-me a fer-ho.
 
Toc, toc, toc...
 
De moment no sento cap resposta a l'interior. Toc, toc...

Guardià

 2 d'Octubre 1932

L'endemà, Diumenge 2 d’Octubre us trobeu just a sota de casa teva, lloc on el dia abans us avieu citat. 

Al sortir per el portal mirant el cel veus que amenaça pluja i de tant en tant se sent algun tro.

En Ben està allà, muntat al seu llampant Ford model A de color negre, preparat i amb un somriure d'emoció a la cara. Nomes veure't ja encén el motor del cotxe i et fa una senyal amb la mà perquè pugis.

El viatge es molt llarg, calculeu que arribareu a la tarda, i que haureu de parar a menjar a mig camí. Però el viatge no se us fa gens de feixuc, ja que us encanten les aventures i no podeu parar de parlar del tema.

Més o menys a mig camí, a punt d'arribar a la ciutat de Lynn, comença a ploure amb violència, la tempesta esclata just al damunt vostre. Al cap d'uns minuts llargs, la cosa es torna a calmar. Pareu a menjar quelcom a Lynn, però no us hi esteu gaire, ja que el camí es llarg i encara haureu de tornar més tard. Així que feu via fins a arribar a la ciutat d'Arkham. Entreu per l'avinguda Pearbody fins a arribar al pont sobre l’immens i preciós riu Miskatonic, al passar-lo passeu per sobre les vies del tren i a l'alçada del carrer Armitage, al costat de la grandiosa plaça de la independència, en Cox atura el cotxe per preguntar exactament pel carrer Hyde amb Gedney. Una home molt simpàtic, indica que el proper carrer ja és el Hyde, i que un cop girat a mà esquerra, el tercer carrer tot recte es el Gedney.

Així que arribeu al carreu veieu clarament el lloc on es troba la "botiga", en un fosc carreró es pot veure un aparador tapiat amb grans taulons de fusta i que els vidres de la porta estan pintats de negre. Cox aparca el cotxe al costat i baixa a fer una ullada.

Es gira cap a tu i et pregunta, - què fem? -

PRÒLEG: COMEDIA INFERNAL

La tarda del 1 d'octubre de 1932, assegut davant d'una de les finestres que donen al Mystic River, descanses. Ja s'està fent negre nit, plou plàcidament tot i que hi ha tant vent, que veus caure la pluja de costat. Les finestres fan soroll al ballar els vidres dins dels seus marcs. El riu corre embogit. I no hi ha ni una ànima pel carrer.

Llegeixes el diari ara que tens una mica de temps lliure, concretament la secció d'esports, t'encanta el beisbol i en especial, es clar, el teu equip, els Boston Res Sox. Llegeixes que en Babe Ruth, un jugadors que va debutar amb els Red Sox, però que ara juga amb els Yankees, ahir durant el joc 3 de la Sèrie Mundial contra els Chicago Cubs, al cinquè episodi de sobte va senyalar a les grades, segons diu, molts van interpretar aquesta senyal com la direcció on col•locaria la pilota. El cas es que va aconseguir un homerun, que segons molts experts, pot ser el de major longitud que fins al moment s'hagi pogut veure al Wrigley Field, casa dels Cubs.

De sobte, piquen a la porta, deixes el diari, t'aixeques i vas a obrir-la. Al obrir, davant teu veus al teu bon amic Cox, que amb un paraigües plegat a les mans i quasi bé xop de dalt a baix a causa del vent et saluda amb una forta i càlida encaixada de mà. Entra, deixa el paraigües al cubell que hi tens al costat de la porta i penja la jaqueta i el barret a on correspon. T'explica que està molt cansat, que ha tingut una dura jornada al laboratori. Tot seguit, s’asseu a la butaca i agafa el diari per fer una ullada. Veus que obra el diari per la secció de publicitat i ofertes i de sobte fa un salt i es posa de peu amb rostre esparverat. Et passa el diari perquè el miris, senyalant-te un apartat en concret. Es un requadre molt petit que només hi posa "IBRAHIM HADIKAH. Antiguitats. Adquisició del Trapezoedre que brilla. Abstindres curiosos. Hyde Street esq. Gedney Street, Arkham”.

 D'entrada no et diu res la notícia, més enllà de la errada ortogràfica de “Abstenirse” que hauria de ser “Abstenir-se”, però pensant-hi una mica de cop et ve al cap. Sens dubte fa referència al Trapezoedre robat deu fer uns cinc anys al British Museum. Va ser tot un escàndol. Recordes que per aquell temps vas investigant extensament sobre ell. Recordes que des del segle III fins a mitjans del segle VII D.C. (641) el Trapezoedre va romandre a l'altar del temple de Serapis, a Alexandria, per desaparèixer amb el saqueig i la conquesta de la ciutat de les tropes del califa Omar. No es van conservar més dades de la seva existència fins al segle XII arrel de la poesia d'Omar Ibn Hafsun, descendent del Califa, astrònom i erudit persa, coneixedor de l’Alcorà i deixeble avantatjat d’en Hassa Ben Sabbáh, fundador de la secta dels Hachchachin o assassins.

No recordes gaire més, però saps que havies pres apunts del tema que han d'estar per algun lloc de la casa. En Cox està fascinat per la història, ell sabia de la desaparició del Trapezoedre del Museu Britànic, però desconeixia la història que envoltava l'estrany artefacte. I s'ofereix a ajudar-te a buscar els apunts. Comenceu a buscar per tot arreu, per els prestatges farcits de llibres de tota mena, i pel despatx, l'escriptori, l'habitació, fins que dins d'un llibre d'història, en Cox troba uns fulls on pot distingir el nom que acabaves de fer esment, Omar Ibn Hafsun. Cox entusiasmat, ja que a ell li encanta això de la història i més quan hi ha una imminent misteri al darrera, comença a llegir; Omar Ibn Hafsun, a les seves quartetes integrades sota el títol genèric de les Rubaiyat podem llegir: "En la foscor de la meva cel•la les nafres es van obrir i la sang va rajar com llàgrimes de foc, doncs [la porta] s'obria del no res mentre el Trapezoedre negra clau de Deu oblidat [observava] pacient la seva aparició". Al llegir això en Cox encara estava més neguitós, va començar a caminar una altre vegada cap a les butaques i es deixà caure en una, emprenent de nou la lectura dels apunts. - Amb la conquesta dels turcs de Constantinopla al 1453 diversos comerciants venecians establerts allí es van veure obligats a tornar a la seva ciutat natal. Es molt possible que aquest fora el motiu per el qual infinitat de joies i objectes religiosos procedents de Turquia, Egipte i Mesopotamia van aparèixer anys més tard als palaus venecians.

Al 1480 Lorenzo de Médici rep "una estranya joia persa en forma de trapezòedre" com un regal del Dux per apaivagar la tensa situació política de la península. Després de la seva mort al 1492, el Trapezoedre va ser guardat gelosament entre els tresors més apreciats per el Magnífic: els seus llibres, a la biblioteca que porta el seu nom. Segons el seu biògraf G. Pierazini, la pedra va romandre allí mes de 50 anys, per desaparèixer en "un misteriós saqueig".

A partir de llavors s'obre un amplíssim període de temps, duran el qual la pedra desapareix de la història. Més de quatre segles de la seva trajectòria ens son desconeguts.

En Cox de cop aixeca el cap pensatiu, com buscant entre els fulls, sembla ser que no troba com continua la història, fins que de nou, empren la narració.

Al 1897 quan l'exèrcit Colonial Britànic, al comandament den Kit Chener, va descobrir l’antiquíssima joia durant les seves expedicions al Sudan. Al 1899 França i Anglaterra estableixen un acord per el qual es reconeixia l'imperi nort-occidental francès a l'Àfrica, però en canvi Anglaterra sostenia grans drets territorials i econòmics, al llarg de tot el continent Africà. Així el Trapezoedre brillant va entrar al Museu Britànic al Desembre de 1899.

Quan Cox acaba, t'entra un pessigolleig a la panxa d'emoció. I pel que sembla, en Ben està igual de impressionat que tu. Com deu haver arribat el Trapezoedre a mans d'un antiquari d'Arkham? Com pot ser que vengui un artefacte robat tan lliurament posant un anunci al diari?

De sobte, s'obre davant vostre una aventura, d'aquelles que us estimulen, i sens dubte, fascinant.

En Benjamin sense pensar-ho gaire ja proposa agafar el cotxe a Arkham i investigar immediatament a aquest tal IBRAHIM HADIKAH i sens dubte, estàs totalment d'acord.