Pujo escales tan ràpid com em permeten els meus peus, tractant de no relliscar ni ensopegar. Em mantinc sempre darrera d'en Ben, ja que és ell qui va armat i no voldria pas estar davant d'ell en el moment d'haver de disparar. Un altre cop em va el cor a tres batecs per segon, i la saliva se m'espessa a la gola, barrejada amb el gust amarg de la bilis que encara roman a la meva boca.
