La tarda del 1 d'octubre de 1932, assegut davant d'una de les finestres que donen al Mystic River, descanses. Ja s'està fent negre nit, plou plàcidament tot i que hi ha tant vent, que veus caure la pluja de costat. Les finestres fan soroll al ballar els vidres dins dels seus marcs. El riu corre embogit. I no hi ha ni una ànima pel carrer.
Llegeixes el diari ara que tens una mica de temps lliure, concretament la secció d'esports, t'encanta el beisbol i en especial, es clar, el teu equip, els Boston Res Sox. Llegeixes que en Babe Ruth, un jugadors que va debutar amb els Red Sox, però que ara juga amb els Yankees, ahir durant el joc 3 de la Sèrie Mundial contra els Chicago Cubs, al cinquè episodi de sobte va senyalar a les grades, segons diu, molts van interpretar aquesta senyal com la direcció on col•locaria la pilota. El cas es que va aconseguir un homerun, que segons molts experts, pot ser el de major longitud que fins al moment s'hagi pogut veure al Wrigley Field, casa dels Cubs.
De sobte, piquen a la porta, deixes el diari, t'aixeques i vas a obrir-la. Al obrir, davant teu veus al teu bon amic Cox, que amb un paraigües plegat a les mans i quasi bé xop de dalt a baix a causa del vent et saluda amb una forta i càlida encaixada de mà. Entra, deixa el paraigües al cubell que hi tens al costat de la porta i penja la jaqueta i el barret a on correspon. T'explica que està molt cansat, que ha tingut una dura jornada al laboratori. Tot seguit, s’asseu a la butaca i agafa el diari per fer una ullada. Veus que obra el diari per la secció de publicitat i ofertes i de sobte fa un salt i es posa de peu amb rostre esparverat. Et passa el diari perquè el miris, senyalant-te un apartat en concret. Es un requadre molt petit que només hi posa "IBRAHIM HADIKAH. Antiguitats. Adquisició del Trapezoedre que brilla. Abstindres curiosos. Hyde Street esq. Gedney Street, Arkham”.
D'entrada no et diu res la notícia, més enllà de la errada ortogràfica de “Abstenirse” que hauria de ser “Abstenir-se”, però pensant-hi una mica de cop et ve al cap. Sens dubte fa referència al Trapezoedre robat deu fer uns cinc anys al British Museum. Va ser tot un escàndol. Recordes que per aquell temps vas investigant extensament sobre ell. Recordes que des del segle III fins a mitjans del segle VII D.C. (641) el Trapezoedre va romandre a l'altar del temple de Serapis, a Alexandria, per desaparèixer amb el saqueig i la conquesta de la ciutat de les tropes del califa Omar. No es van conservar més dades de la seva existència fins al segle XII arrel de la poesia d'Omar Ibn Hafsun, descendent del Califa, astrònom i erudit persa, coneixedor de l’Alcorà i deixeble avantatjat d’en Hassa Ben Sabbáh, fundador de la secta dels Hachchachin o assassins.
No recordes gaire més, però saps que havies pres apunts del tema que han d'estar per algun lloc de la casa. En Cox està fascinat per la història, ell sabia de la desaparició del Trapezoedre del Museu Britànic, però desconeixia la història que envoltava l'estrany artefacte. I s'ofereix a ajudar-te a buscar els apunts. Comenceu a buscar per tot arreu, per els prestatges farcits de llibres de tota mena, i pel despatx, l'escriptori, l'habitació, fins que dins d'un llibre d'història, en Cox troba uns fulls on pot distingir el nom que acabaves de fer esment, Omar Ibn Hafsun. Cox entusiasmat, ja que a ell li encanta això de la història i més quan hi ha una imminent misteri al darrera, comença a llegir; Omar Ibn Hafsun, a les seves quartetes integrades sota el títol genèric de les Rubaiyat podem llegir: "En la foscor de la meva cel•la les nafres es van obrir i la sang va rajar com llàgrimes de foc, doncs [la porta] s'obria del no res mentre el Trapezoedre negra clau de Deu oblidat [observava] pacient la seva aparició". Al llegir això en Cox encara estava més neguitós, va començar a caminar una altre vegada cap a les butaques i es deixà caure en una, emprenent de nou la lectura dels apunts. - Amb la conquesta dels turcs de Constantinopla al 1453 diversos comerciants venecians establerts allí es van veure obligats a tornar a la seva ciutat natal. Es molt possible que aquest fora el motiu per el qual infinitat de joies i objectes religiosos procedents de Turquia, Egipte i Mesopotamia van aparèixer anys més tard als palaus venecians.
Al 1480 Lorenzo de Médici rep "una estranya joia persa en forma de trapezòedre" com un regal del Dux per apaivagar la tensa situació política de la península. Després de la seva mort al 1492, el Trapezoedre va ser guardat gelosament entre els tresors més apreciats per el Magnífic: els seus llibres, a la biblioteca que porta el seu nom. Segons el seu biògraf G. Pierazini, la pedra va romandre allí mes de 50 anys, per desaparèixer en "un misteriós saqueig".
A partir de llavors s'obre un amplíssim període de temps, duran el qual la pedra desapareix de la història. Més de quatre segles de la seva trajectòria ens son desconeguts.
En Cox de cop aixeca el cap pensatiu, com buscant entre els fulls, sembla ser que no troba com continua la història, fins que de nou, empren la narració.
Al 1897 quan l'exèrcit Colonial Britànic, al comandament den Kit Chener, va descobrir l’antiquíssima joia durant les seves expedicions al Sudan. Al 1899 França i Anglaterra estableixen un acord per el qual es reconeixia l'imperi nort-occidental francès a l'Àfrica, però en canvi Anglaterra sostenia grans drets territorials i econòmics, al llarg de tot el continent Africà. Així el Trapezoedre brillant va entrar al Museu Britànic al Desembre de 1899.
Quan Cox acaba, t'entra un pessigolleig a la panxa d'emoció. I pel que sembla, en Ben està igual de impressionat que tu. Com deu haver arribat el Trapezoedre a mans d'un antiquari d'Arkham? Com pot ser que vengui un artefacte robat tan lliurament posant un anunci al diari?
De sobte, s'obre davant vostre una aventura, d'aquelles que us estimulen, i sens dubte, fascinant.
En Benjamin sense pensar-ho gaire ja proposa agafar el cotxe a Arkham i investigar immediatament a aquest tal IBRAHIM HADIKAH i sens dubte, estàs totalment d'acord.
