En Ben nerviós, comença a recollir com pot els trossos de vidre i en fa una pila per recollir-los més tard, alhora que amb els ulls va mirant de dalt a baix tota la habitació per detectar el mes lleu moviment.
- Tens raó, serà millor que els trobem abans de que aparegui el propietari - diu.
Comenceu a registrar-ho tot, en Ben mira al darrera dels prestatges i de les vitrines. Tu mires sota la taula holandesa i pel damunt de la catifa. De cop i volta, sents una punxada molt forta al turmell, en mirar-te’l hi veus un escorpí bastant gran amb el punxó de la cua clavat i retorçant-lo fent-lo girar. El dolor que sents es espantós, i et fa caure al terra. En Ben ho veu, i ràpidament amb dues passes llargues arriba a on ets i esclafa l'animal amb la sabata, s’ajup i t'extrau el punxó del turmell.
- Merda, quina mala sort. Estàs bé? - Pregunta en Ben.
La veritat es que més enllà de la coïssor que sents de la punxada no et sents pas malament. El dolor es relativament suportable. Saps que els escorpins quan més grans menys verinosos són, i aquest n'era molt de gran. Ara està aixafat al damunt de la autentica i preciosa catifa persa.
De cop i volta en Ben s'incorpora. – Mira’l - diu quasi xiuxiuejant mentre senyala cap a una prestatgeria on perfectament pots veure l’escorpí que resta passejant entre els llibres de la darrera fila. En Cox agafa una capseta de cartró dur que troba al damunt d'un prestatge, l’obra i buida el contingut sobra la taula del mig de l’habitació i lentament i amb molta cura el va atansant a l'animal que quasi immòbil espera fins que en Ben l'aconsegueix introduir dins ajudant-se amb la tapa de la capsa. La deixa al damunt de la taula i torna a agafar la jaqueta i el barret per posar-se’ls.
De cop i volta en Ben que caminava de nou cap a tu es paralitza amb el rostre desencaixat. - Has sentit això? - Et pregunta nerviós. Tu no sents res, però ara que t'ho ha comentat, si que et sembla sentir uns cops llunyans que provenen de l'altre banda de la porta gran del fondo de l'habitació. En Ben de sobta s'acosta a la prestatgeria i si recolza amb l’esquena estenent les mans. Té els ulls desorbitats i sembla que comença a suar. - Què està passaaant? - Pregunta, mentre es deixa caure poc a poc al terra on queda assegut amb les mans tapant-se el cap. Sembla presa d'un atac de pànic.
De sobte, deixes de sentir el so llunyà...
- Tens raó, serà millor que els trobem abans de que aparegui el propietari - diu.
Comenceu a registrar-ho tot, en Ben mira al darrera dels prestatges i de les vitrines. Tu mires sota la taula holandesa i pel damunt de la catifa. De cop i volta, sents una punxada molt forta al turmell, en mirar-te’l hi veus un escorpí bastant gran amb el punxó de la cua clavat i retorçant-lo fent-lo girar. El dolor que sents es espantós, i et fa caure al terra. En Ben ho veu, i ràpidament amb dues passes llargues arriba a on ets i esclafa l'animal amb la sabata, s’ajup i t'extrau el punxó del turmell.
- Merda, quina mala sort. Estàs bé? - Pregunta en Ben.
La veritat es que més enllà de la coïssor que sents de la punxada no et sents pas malament. El dolor es relativament suportable. Saps que els escorpins quan més grans menys verinosos són, i aquest n'era molt de gran. Ara està aixafat al damunt de la autentica i preciosa catifa persa.
De cop i volta en Ben s'incorpora. – Mira’l - diu quasi xiuxiuejant mentre senyala cap a una prestatgeria on perfectament pots veure l’escorpí que resta passejant entre els llibres de la darrera fila. En Cox agafa una capseta de cartró dur que troba al damunt d'un prestatge, l’obra i buida el contingut sobra la taula del mig de l’habitació i lentament i amb molta cura el va atansant a l'animal que quasi immòbil espera fins que en Ben l'aconsegueix introduir dins ajudant-se amb la tapa de la capsa. La deixa al damunt de la taula i torna a agafar la jaqueta i el barret per posar-se’ls.
De cop i volta en Ben que caminava de nou cap a tu es paralitza amb el rostre desencaixat. - Has sentit això? - Et pregunta nerviós. Tu no sents res, però ara que t'ho ha comentat, si que et sembla sentir uns cops llunyans que provenen de l'altre banda de la porta gran del fondo de l'habitació. En Ben de sobta s'acosta a la prestatgeria i si recolza amb l’esquena estenent les mans. Té els ulls desorbitats i sembla que comença a suar. - Què està passaaant? - Pregunta, mentre es deixa caure poc a poc al terra on queda assegut amb les mans tapant-se el cap. Sembla presa d'un atac de pànic.
De sobte, deixes de sentir el so llunyà...
