- Potser si, potser el botiguer és dur d'oïda... - li responc - No hem fet tot aquest viatge per anar-nos amb les mans buides -.
Estiro el braç una mica per arronsar la maniga amunt i poder veure l'hora al rellotge de polsera que vaig heretar de l'avi George. Una goteta de pluja s'estavella contra el vidre del rellotge i llisca cap a terra. Entrar a la botiga serà la millor forma d'aixoplugar-se, com a mínim, fins que haguem de marxar.
Poso la mà al pany per obrir la porta.
Poso la mà al pany per obrir la porta.
