Ben baixa les mans i badocament es fa caure el barret del cap. Sua. S’eixuga el front amb la màniga. Sembla refer-se una mica, aixeca la mirada i sembla desorientat.
- No. Estic bé. Tranquil. No sé què m'ha passat. M'ha agafat com un atac d'angoixa. Aquesta casa es molt estranya... - Diu. - I aquests cops, em fan molta mala espina... -.
T'aixeques i vas directament en direcció a al porta petita. La obres poc a poc. Està completament fosca, però per la poca llum que i entra, pots deduir de que es tracte d'un brut i minúscul lavabo. Trobes l'interruptor i aconsegueixes obrir la llum. Està més brut del que semblava a les fosques. No hi ha cap tipus de finestra ni res que pugui afavorir el corrent d'aire. Al girar-te per tornar amb Ben, et topes de cara amb ell. - Estic bé, no pateixis, ja m'ha passat. - diu. - Va, busquem el propietari fem el que haguem de fer, i marxem d'aquí d'una vegada per totes -.
En Cox decidit va fins on es troba la gran porta i la obra sense dubtar. I per ho que pots veure, comença a baixar. Al passar uns segons, sents un crit. - Ostres, això és increïble! Baixa Ewan! -. Diu en Ben amb un to d'excitació a la veu.
