Deixo anar l'alé, d'alleugeriment. El cor em va tan frenètic que me'l sento bategar a la boca i darrera dels ulls. Deixo caure l'atiador a terra. No vull ni mirar cap al cos, i vaig cap al meu amic tractant de no tacar-me les sabates amb la sang escampada.
-Oh, Ben, mai podré agrair-te prou el que has fet! M'has salvat la vida, amic meu. - I l'abraço, sentint com encara tremola una mica. Molt pocs cops he abraçat al meu amic en vida, només en moments que realment ho precissaven, com quan va ser rebutjat per l'amor de la seva vida, o quan va morir un dels seus oncles predilectes. Aquesta abraçada és ben diferent. Li dec la vida a aquest home, que ha fet quelcom que jo mai voldria haver de fer...
Em maleeixo per haver deixat la meva pistola a casa, tant temps dedicat al camp de tir amb el meu nebot gran, i quan realment necessito l'arma, no la duc a sobre. Mentre abraço el meu amic, faig una ullada cap a en Pete per veure com es troba.
