Només apropar-te una mica més a la peixera se't esvaeixen tots els dubtes; són piranyes i deuen haver-hi unes vuit. Els colors que veies de lluny eren dels reflexos dels seus platejats lloms i de les seves vermelloses panxes. La peixera, per ho que pots veure amb la llum de que disposes, està prou neta i ben cuidada.
Després de mirar una estona les piranyes com venen i van camines per l'estança fins a la paret més llunyana, al costat de les portes batents, i proves de mirar de més a prop els quadres penjats.
En Cox es queda fascinat mirant les piranyes, li encanten els animals i sent especial fascinació per els marins.
Els quadres no et sonen ni et diuen res, però semblen ser d'estil asiàtic. Alguns d'ells mostren uns ancians enterrant boca a baix una dona despullada.
De sobte sents Cox parlar, i a tu t'entra un esglai perquè estaves totalment capficat en el reconeixement dels quadres. – Mira, mira, s'ataquen entre elles! - Diu, mentre amb el dit senyala l'interior de la peixera. De lluny pots observar que es un comportament normal, res anormal en aquesta classe d'animals.
Camines poc a poc i mirant-ho tot de dalt a baix, i et deixes caure suaument al sofà, es molt còmode i confortable, de pell marró i no està gens gastat, però tampoc nou de trinca. Agafes la copa, n'olores el contingut i l'olor t'és familiar, però no sabries descriure-la, i molt menys identificar-la.
En Cox et mira, s'apropa, et demana la copa, i n’ensuma també el contingut. - Sense cap mena de dubte, és menta. – Diu. Deixa un altre vegada la copa i camina cap als quadres per fer-hi també una ullada.
Et comences a impacientar, a part de la foscor i l'estat en el que es trobava la façana de l'edifici, no sents cap soroll ni senyals de que hi hagi ningú. Per fer temps, mires les revistes que tens al costat, al damunt la taula de coure. Son dues velles revistes una del National Geographic i l'altre de Photoplay.
En Cox es gira després d’haver estat una bona estona contemplant els quadres i diu: - Quin gust més estrany té aquesta gent. Millor que fem quelcom, no? Aquí no sembla que hi hagi ningú, potser podríem fer una ullada allà dins. Si ens topem amb algú, sempre podem dir que estàvem buscant l'amo. -
Després de mirar una estona les piranyes com venen i van camines per l'estança fins a la paret més llunyana, al costat de les portes batents, i proves de mirar de més a prop els quadres penjats.
En Cox es queda fascinat mirant les piranyes, li encanten els animals i sent especial fascinació per els marins.
Els quadres no et sonen ni et diuen res, però semblen ser d'estil asiàtic. Alguns d'ells mostren uns ancians enterrant boca a baix una dona despullada.
De sobte sents Cox parlar, i a tu t'entra un esglai perquè estaves totalment capficat en el reconeixement dels quadres. – Mira, mira, s'ataquen entre elles! - Diu, mentre amb el dit senyala l'interior de la peixera. De lluny pots observar que es un comportament normal, res anormal en aquesta classe d'animals.
Camines poc a poc i mirant-ho tot de dalt a baix, i et deixes caure suaument al sofà, es molt còmode i confortable, de pell marró i no està gens gastat, però tampoc nou de trinca. Agafes la copa, n'olores el contingut i l'olor t'és familiar, però no sabries descriure-la, i molt menys identificar-la.
En Cox et mira, s'apropa, et demana la copa, i n’ensuma també el contingut. - Sense cap mena de dubte, és menta. – Diu. Deixa un altre vegada la copa i camina cap als quadres per fer-hi també una ullada.
Et comences a impacientar, a part de la foscor i l'estat en el que es trobava la façana de l'edifici, no sents cap soroll ni senyals de que hi hagi ningú. Per fer temps, mires les revistes que tens al costat, al damunt la taula de coure. Son dues velles revistes una del National Geographic i l'altre de Photoplay.
En Cox es gira després d’haver estat una bona estona contemplant els quadres i diu: - Quin gust més estrany té aquesta gent. Millor que fem quelcom, no? Aquí no sembla que hi hagi ningú, potser podríem fer una ullada allà dins. Si ens topem amb algú, sempre podem dir que estàvem buscant l'amo. -
