Ewan Scott

- Qui deu ser aquest desgraciat? - Em pregunto en veu alta.
M'ajupo al costat del cos. Em fastigueja la visió i em venen basques, però vull saber qui és, i li regiro les butxaques per veure si duia cartera o alguna mena d'identificació a sobre.

Estic una mica angoixat, tinc por que s'hagin sentit els trets i que algú pugui haver avisat a la policia. Ens podrien acusar d'assassins, si no poguessim demostrar que aquell home havia matat el botiguer i que ens estavem defenent. Però no vull pensar en això. En poca estona m'ha picat un escorpí, m'ha estat a punt de matar un home boig, i estic ben nerviós per tot plegat. Mil idees em passen pel cap, i una em tempta més que les altres, ficar l'assassí i el botiguer a la peixera de piranyes, i esborrar rastres. Després podria avisar a la policia i fer que retornessin tot els objectes robats als museus.

- Pete, hi ha prou llum on hi ha el botiguer o cal que porti una espelma? Vull anar-hi, necessito saber perque ha passat tot això... -